Per començar (16h.) s’ha programat un taller sobre el Sistema Electoral i la llei d’Hont que anirà a càrrec de Francesc Sol de la Vega, politòleg i membre de l’equip del Programa Democràcia de l’Associació l’Oliva. Aquesta sessió procurarà donar respostes a qüestions com ara: Com es reparteixen els escons? Què és la lleiD’Hont? Què passa amb els vots en blanc? El Taller sobre el Sistema Electoral donarà a conèixer com funciona l’elecció dels representants de la sobirania popular a nivell central (Congrés i Senat de l’estat espanyol), a nivell autonòmic (Parlament de Catalunya), a nivell municipal (ajuntament, consell comarcal, diputació provincial) i a nivell europeu (Parlament europeu).
Aquest taller pretén contribuir al coneixement de les regles de la democràcia representativa i oferir eines per a la crítica i la possible transformació a través d’un simulacre d’un procés electoral.

La jornada es completarà a les 18h. amb la presentació de l’agenda Llatinoamericana que centra el discurs del 2012 en el “bonviure,bon conviure” i una conferència títulada “Legitimitat política i noves formes de participació”, que anirà a càrrec de Quim Brugué, llicenciat en Ciències Econòmiques (UAB), diploma en anàlisi de dades per a les Ciències Socials (Essex University) i doctor en ciència Política i de l’Administració (UAB). Actualment és director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. En l’àmbit universitari ha estat coordinador de titulació, vice degà d’ordenació acadèmica i coordinador del mestratge en Gestió Pública. Entre 2004 i 2008 va ser director general de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat.

La Jornada per la Reflexió està impulsada per tres col·lectius apolítics que han unit esforços amb aquesta iniciativa per poder donar respostes al desencís polític i la falta de confiança que sent actualment la població cap a gran part de la classe política. Els tres col·lectius que firmen la jornada son l’Institut d’Estudis Socials de la Garrotxa, la comissió de l’Agenda Llatinoamericana de la Coordinadora d’Ong de Girona i el col·lectiu de persones Indignades de la Garrotxa.

Ni dependència del mercats, ni dependència dels estats:

independència sense límits!

Aquest any hem pogut veure com els mercats han guiat les polítiques arreu del món, i els pobles han patit les conseqüències de la seva cobdícia  per la seva submissió al terror de l’economia de lliure mercat. Retallades a casa nostra dels pocs serveis bàsics de què gaudíem, com a mera caritat, per  amagar la misèria que provoquen: més indefensió dels treballadors vers la patronal, guerres globals per recursos naturals i destrucció del territori en nom del progrés. Totes aquestes mesures  collen més a les classes populars per augmentar la seva dependència dels més poderosos, únics beneficiaris d’aquestes situacions.

També hem vist una espurna d’esperança perquè sembla que el poble va despertant. Uns per la marginació i l’explotació que pateixen, com els casos dels països del nord d’Àfrica, que han fet caure règims dictatorials, o les revoltes d’ira i ràbia dels suburbis de les grans urbs Europees, com les de Londres, i París, que, tot i mancades d’una càrrega ideològica, deixen patent que qui no té res no té res a perdre. Altres han expressat la dignitat on semblava que només hi havia passivitat i aborregament, i han alçat la veu contra els abusos de poder, que són endèmics dels sistemes polítics, al veure com el seu nivell de vida i subsistència es veu clarament en perill i sense un futur amb garanties. Ens quedem amb la força dels marginats, de com són capaços de posar el sistema contra les cordes, i de les maneres dels indignats, organitzant-se sense partits ni dirigents, assenyalant des de la base els culpables a qui cal colpejar i derrocar.

Tant mateix el despertar dels pobles porta la repressió dels estats, mà executiva dels poders econòmics, quan cal amb l’exèrcit i quan no amb policia, però sempre amb la repressió. Les ganes de canvi traslladen la violència de la nostre vida diària (desigualtats socials, explotació laboral, aïllament personal, abusos de poder, etc.) als carrers dels pobles i ciutats on la repressió intenta aturar-nos. Però la unió del poble sempre podrà contra els seus opressors. Aquesta unió ha de fer possible trencar amb les dependències que patim del capital i dels seus gestors, es diguin demòcrates o dictadors. Facilitarà l’autogestió de les nostres vides decidint que volem i com ho volem. Decidint com a exercici de revolta contra els estats i el seu sistema econòmic. Decidint els pobles i les persones com construir un món sense explotació.

Cap estat ens donarà mai la llibertat ni amb el capitalisme serà possible la justícia i la dignitat humana. L’única independència real és la d’un poble autogestionat, que impliqui la lliure federació entre pobles, sense fronteres que els separin i els enfrontin, que lluiti per la igualtat entre totes les persones i la fi de les opressions. Mori l’estat i visca l’anarquia!

Bloc Negre – 11 Setembre de 2011
Pl. Urquinaona. 17 hores.

Col·lectiu Negres Tempestes

Al llarg de l’estiu diferents organitzacions sindicals d’àmbit confederal, Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) , CO.BAS, Coordinadora Sindicalisme de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO), han mantingut diferents trobades per engegar una resposta de mobilització, des de la unitat d’acció i de classe, en l’horitzó d’una Vaga General contra les polítiques de retallades i pèrdua de drets impulsada pels governs i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats.

Després de l’aprofundiment de les retallades, reformes i atacs contra els i les treballadores al llarg d’aquest estiu, que contrasta amb la falta de voluntat de donar una resposta real i necessària a aquests atacs per part del sindicalisme institucionalitzat, ens reafirmem en el convenciment que ha arribat el moment de sortir junts al carrer a dir Prou!, engegant, sense més demora, el procés cap a una vaga general amb capacitat d’enfrontar l’actual ofensiva capitalista i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Per això, després de l’última trobada d’organitzacions sindicals celebrat el passat 2 de setembre, cridem a una jornada de mobilització per al proper 29 de setembre sota el lema “La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General“ a la que convidem de forma oberta a participar a totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials que, en els diferents àmbits territorials i sectorials, vulguin fer seva aquesta convocatòria trencant amb la política de pacte social i desmobilització de CCOO i UGT.

Un procés que ja s’ha iniciat en comptar, en aquesta última trobada, amb la participació de diverses organitzacions locals o sectorials com ASSI Zaragoza, Sindicat Assembleari de Sanitat de Madrid o del grup de treball de Vaga General del 15M a Madrid, i que volem fer extensiu a aquelles organitzacions sindicals que des de diferents realitats territorials o sectorials comparteixin la necessitat de treballar des d’aquestes premisses en la mobilització cap a la vaga general.

En aquest sentit el proper 17 de Setembre està prevista una altra reunió amb diverses organitzacions sindicals i socials que pretén ampliar aquesta necessària resposta unitària i de classe, amb la finalitat de seguir unint forces per una sortida obrera a la crisi i treballar juntes i junts en la preparació d’una vaga general.

La jornada de mobilització del 29S és el primer pas d’un calendari de mobilitzacions que volem concretar, al costat de les organitzacions que s’incorporin al procés, entorn d’una jornada de lluita per mitjans d’octubre i manifestacions estatals en el mes de novembre, amb la finalitat de centrar en les reivindicacions obreres del repartiment del treball i de la riquesa, la defensa dels serveis públics i els drets socials, des de la perspectiva d’un canvi radical del sistema econòmic, el debat social i polític.

Amb aquesta finalitat, el proper 24 de setembre celebrarem un debat públic, retransmès per Internet, entre diferents organitzacions sindicals, sobre l’actual situació de la classe treballadora i les respostes i alternatives a desenvolupar.

Cridem als treballadors i treballadores, en actiu o en atur, als estudiants, als afectats i afectades per les retallades dels serveis públics, als moviments socials, als qui des de les assemblees a les places i barris comparteixen la necessitat de la mobilització cap a una vaga general, a fer seva i participar en aquesta convocatòria, a sortir al carrer el 29S, a difondre-la en els centres de treball i als barris i pobles, per fer-la efectiva i real als diferents territoris i localitats.

Així mateix cridem a recolzar les mobilitzacions previstes per als propers dies dels treballadors/es de l’ensenyament i la sanitat pública.

29S – La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General.

Organitzacions Confederals:

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Confederació General del Treball (CGT)

Coordinadora Sindical de Classe (CSC)

Solidaritat Obrera (SO)

FOSSAR DE LA PEDRERA (CEMENTERI DE MONTJUÏC – BARCELONA)

18 DE JUNY DE 2011 A LES 12 HORES

El Monòlit de la Memòria

Després d’un any de celebracions, el proper 18 de juny es culminen els actes del Centenari de la fundació de la Confederació Nacional del Treball amb la col·locació d’un monòlit en record als centenars de milers d’integrants del moviment llibertari que van donar la seva vida per la llibertat i per la Revolució Social i que van caure sota les bales genocides del franquisme. I no es pot col·locar en lloc més representatiu que en el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, on milers de militants van patir l’holocaust del franquisme.

Era de necessitat que un monument recordés a les víctimes llibertàries. Perquè elles van perdre dues vegades la Guerra Civil. La van perdre en el camp de batalla. I la van perdre en el terreny de la història, condemnades a quaranta anys de repressió en tots els sentits, i a gairebé els mateixos d’ostracisme, que no deixa de ser una altra forma de matar. Perquè si bé al mur d’afusellament totes les víctimes del franquisme són iguals, per a alguns interessos polítics el millor és diferenciar les víctimes, reivindicar-ne unes i oblidar-ne unes altres, falsejar la història i enterrar amb això la memòria.

Des que l’1 d’abril de 1939 es decretés des de Burgos el final oficial de la Guerra Civil espanyola, i les tropes rebels de Franco trepitgessin per primera vegada amb les seves botes assassines Madrid, per als llibertaris només quedava un camí amb doble intenció: lluitar contra el feixisme imperant i no oblidar mai el passat i els militants que van donar la seva vida per la llibertat i per un món millor i mes just. La seva obstinació els va costar a molts la vida.

Després d’una “Transició” que no va ser sinó el continuisme del règim franquista, on fins i tot organitzacions que havien patit la repressió franquista no van dubtar a tornar a enterrar als seus militants per unes miserables prebendes, el moviment llibertari va entendre que havia de continuar amb el camí que els seus predecessors li van llegar. No plegar-se davant el sistema i lluitar pel que considerem que és just.

Ara que han caducat determinats pactes de la Transició, que s’obren les fosses de la vergonya que demostren la criminalitat genocida del franquisme i el silenci còmplice d’alguns que es denominen demòcrates, cal seguir en l’obstinació de reivindicar la memòria llibertària.

L’acte del 18 de juny a Barcelona, en la inauguració d’aquest monòlit elaborat per Juan Jose Novella, on les branques d’un xiprer d’acer fan créixer i estendre la Idea, servirà no solament com a colofó als actes del centenari de la CNT. És continuar amb la recuperació de la nostra memòria i història, és un homenatge als que van deixar la seva vida per la llibertat. I un homenatge a aquells que encara viuen, que van sobreviure a l’Holocaust Espanyol del franquisme, i que amb les seves lliçons i experiències ens deixen la millor de les medicines: la història com el primer pilar de lluita per a la societat que ha de venir.

Més info: http://memorialcnt.wordpress.com/

Comissió del Centenari de la CNT

Una reforma innecessària i injusta que portarà pèrdua de drets, més atur i més precarietat laboral.

En el vergonyós ASE (Acord Social i Econòmic) signat al febrer pels sindicats CCOO, UGT la Patronal i el Govern, es contemplaven a més d’un gravíssim atac i retallada a les pensions públiques altres qüestions entre les quals estava el compromís dels anomenats agents socials per reformar la Negociació Col·lectiva, cosa que venien demandant els empresaris des de fa anys.

Les cúpules sindicals de CCOO i UGT porten diversos mesos negociant a esquena dels treballadors i amb una absoluta falta de transparència aquesta Reforma a la qual s’han afegit altres qüestions com el control de l’absentisme laboral o l’augment de les competències de les Mútues.

Just quan eren a punt de formalitzar un acord, la CEOE conscient de l’enorme capacitat d’abaixar-se els pantalons dels sindicats oficials que havien acceptat la majoria dels plantejaments empresarials i sabedors que si no hi ha altre remei el Govern de manera unilateral convertirà en llei el que ells vénen demandant va presentar una proposta de màxims que ha provocat la ruptura de les negociacions i el posterior anunci del Govern que divendres que ve dia 10 de Juny aprovarà per Decret la reforma de la Negociació Col·lectiva.

Mancant conèixer el text definitiu del Decret que el Govern aprovarà, ens atrevim a avançar la nostra posició davant aquest nou atac contra els drets laborals:

- Aquesta Reforma no serà equilibrada. És una reforma contra els treballadors, que busca afeblir la capacitat de negociació i pressió dels treballadors.

- Modificarà l’estructura de la negociació col·lectiva per afavorir els interessos empresarials. Es mantindran els acords sectorials d’àmbit nacional per establir l’estructura general dels convenis, però es donarà prioritat als convenis d’empresa que tindran competències en les qüestions fonamentals, i que podran modificar a la baixa l’aconseguit en convenis d’àmbit superior.

- Facilitarà el despenjament salarial i la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris. Es donaran noves facilitats perquè els empresaris al·legant causes econòmiques es puguin despenjar dels convenis col·lectius.

- Ampliarà la desregulació i la flexibilitat laboral en les empreses. Augmentarà la capacitat dels empresaris per modificar la jornada, els horaris, la mobilitat funcional. Els empresaris disposaran d’un percentatge de l’horari anual que podran utilitzar lliurement, etc.,

- Decaïment dels convenis. Una vegada que compleixi la vigència dels convenis es donarà un termini màxim per negociar el nou conveni i si s’esgota el termini obligatòriament les parts se sotmetran a un sistema de mediació i arbitratge. Fins ara l’aconseguit en els convenis eren drets consolidats, cosa que es perdrà amb aquesta reforma.

- Possiblement es crearà un nou model de contracte escombraria per als joves. Els empresaris podran contractar pel salari mínim als treballadors fins que compleixin els 30 anys.

- Es donaran a les Mútues Patronals competències en les malalties comunes i s’ampliarà el control i la pressió contra els treballadors que emmalalteixin. Els treballadors que es donin de baixa per malaltia comuna sofriran la pressió i l’assetjament perquè tornin al treball de la mateixa manera que ho pateixen actualment els treballadors que tenen un accident laboral.

Sota el paraigua de la reforma de la negociació col·lectiva es durà a terme una Reforma Laboral molt més profunda i lesiva per als interessos dels treballadors que la realitzada en 2010.

LA CNT s’oposarà activament a aquest nou atac contra els drets dels treballadors, i fa una crida a tots els treballadors perquè secundin les mobilitzacions i actes que des de la nostra organització durem a terme.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

En només tres dies 70.000 persones ja han signat per demanar la dimissió de Felip Puig arran de l’intent de desallotjament de l’acampada de Plaça Catalunya el divendres passat. Mitjans de comunicació com El Mundo, La Vanguardia i Público se n’han fet ressó i fins i tot, el propi Felip Puig va haver de parlar-ne a la roda de premsa que va fer el divendres a la tarda mentre es bevia dues gerres d’aigua i suava com un boig.

Si vols signar la petició, pots fer-ho aquí.

BCN 27M from Daniel Vazquez on Vimeo.

Avui a les 7h del matí els Mossos d’esquadra han encerclat l’acampada que hi ha a Plaça Catalunya, en una vulneració de drets flagarant. Sense previ avís, i amb la ridícula excusa de la neteja, han procedit a destrossar tots els materials creats durant 12 dies d’ocupació de la plaça Catalunya, la plaça de la dignitat.

La solidaritat amb les 400 persones que dormien al bell mig de la plaça ha començat a ocupar els límits d’aquesta amb una sentada pacífica. La solidaritat de milers de barcelonins i barcelonines que han vingut cap a la plaça és la que ha impedit que desallotgessin totalment a hores d’ara el campament. La resposta de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i efectius de la Guàrdia Urbana ha estat totalment desproporcionada, ferint a qui estava assegut o a qui demostrava pacíficament la seva indignació envers el desallotjament, a hores d’ara amb la constància de més de 40 ferits. Ens remetem a les imatges de la violència policial que corren per la xarxa internet per constatar que les persones solidàries estaven assegudes a terra tranquil·lament i que agents policials han carregat contra elles amb porres i també amb pilotes de goma. Sense la placa identificatòria -obligatòria segons la llei vigent-, amb la cara tapada per evitar un reconeixement fotogràfic i actuant amb total impunitat contra la gent que està posant sobre la taula una veu que fa anys restava silenciada. Una veu que ara parla clar i que té el suport social, amb els barris en peu de lluita, amb uns pobles que també estant acampant a les seves ciutats o pobles cridant que estan indignades! I que ja s’ha acabat el patir-ho soles, ho farem juntes per construir una alternativa al sistema.

La lluita de les indignades i indignats no s’atura amb la repressió d’avui, sinó que continua. És per això que us convoquem avui divendres a les 19h a la plaça per manifestar la nostra indignació, avui també contra la repressió policial. Estem a la plaça ara, no ens mouran, continuarem. Seguim i seguirem. I que l’espurna s’encengui a tots els pobles!

I per tot això exigim la dimissió de Felip Puig, com a màxim responsable polític de l’operació d’aquest matí contra l’acampada.

Si dèiem que no hi ha democràcia, aquesta és la prova definitiva. Les retallades socials, l’atur i el malestar general no es resolen a cops de porra.

FELIP PUIG DIMISSIÓ

Pots signar per demanar la dimissió de Felip Puig aquí. (Ja han signat més de 20.000 persones)

ÚLTIMA HORA: A LLEIDA S’HA DESALLOTJAT L’ACAMPADA I A BADALONA S’HA INTENTAT PERÒ LA GENT HA RESISTIT. LA GENT DE PLAÇA CATALUNYA SEMBLA QUE JA S’HAN TORNAT A REAGRUPAR I ESTAN DEMANANT MATERIAL PER CONTINUAR LES PROTESTES. ELS MOSSOS HAN FUGIT DAVANT L’ALLAU DE GENT QUE TORNAVA A REOCUPAR LA PLAÇA.

S’HA CONVOCAT CONCENTRACIÓ AQUEST VESPRE A LES 19 H A PLAÇA CATALUNYA.

A OLOT CONCENTRACIÓ A LES 20H A LA PLAÇA MAJOR

ESTUPIDESA I BRUTALITAT POLICIAL