El pres Amadeu Casellas ha sortit aquest migdia de la presó, després de vint-i-quatre anys empresonat. El director del centre penitenciari de Girona ha unificat els expedients de l’antic codi penal i del nou i, un cop fet els còmputs de les penes, ha conclòs que Casellas ha complert vuit anys de pena que no li corresponien. Fonts properes al pres han explicat que ja feia molt de temps que Casellas i els seus companys denunciaven aquesta situació i que l’home estava complint més anys del compte, però els responsables de Justícia i centres penitenciaris ’sempre ho havien negat’.

No ha estat fins ara que un jutge ha comprovat els expedients i ha resolt que Casellas hauria d’haver sortit de la presó vuit anys enrere.

Quan tinguem més informació la compartirem.

En la celebració del dia de la dona treballadora no podem oblidar les condicions de treball inhumanes, les violacions, el masclisme, les calamitats, misèries i explotació a les quals la dona porta sent sotmesa durant moltíssims segles.

És cert que el sistema oprimeix a ambdós gèneres, però en les dones es multiplica en rebre en primer lloc a igual que l’home l’opressió i explotació del sistema i en segon lloc la del propi home. Cert també que tant la dona com l’home en la majoria dels casos hem après i assumit conceptes determinats per l’educació rebuda, la cultura i altres elements que forgen el pensament i comportament de l’ésser humà. La mentalitat existent de la supremacia d’un sexe sobre l’altre i la creença que les relacions entre semblants han d’establir-se sobre una base de jerarquia i verticalitat ens porta a una situació de desigualtat i per tant comet majors estralls i aprofundeix més depenent de la classe social i estrat al que per casualitat es pertanyi.

Des de la CNT apostem per unes condicions de treball dignes, per la igualtat d’oportunitats, per unes relacions basades en la solidaritat, respecte i tolerància a l’altre sexe, a l’estranger, al que sigui diferent per la raó que sigui, al que opini lliurement i sobretot per una societat que potenciï en les persones la capacitat de pensar i decidir per si mateixes sense imposicions marcades des dels poders creadors de pensaments alienants.

Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, la CNT-AIT d’Olot hem organitzat un “Cafè-Cinema” amb la projecció de la pel·lícula d’animació “Persépolis” el proper dissabte 6 de març a les 16 hores al nou local del sindicat a la Plaça Cinema Colon.
Basada en la novel.la gràfica de la dibuixant iraniana Marjane Satrapi, el film narra les vivències d’una jove que creix a l’Iran de la Revolució Islàmica. A través dels seus ulls ens mostra les esperances perdudes d’un poble, que amb l’arribada del fonamentalisme al poder, veu retallades les seves llibertats.

L’acte és gratuït i obert a tothom.

Aquest passat dissabte dia 6 de febrer, es va celebrar la inauguració del nou local del nostre sindicat amb una assistència de més de 50 persones en els diferents actes que es van dur a terme.

Per altra banda, els mitjans de comunicació locals en varen fer esment i també hi va haver la presencia de la televisió local d’Olot per recollir imatges dels actes, així com entrevistar a un company de CNT Olot perquè exposés els motius de l’obertura del nou local i el posicionament de CNT davant la reforma de les pensions que s’està plantejant actualment a l’Estat.

Com és lògic, els responsables dels informatius de la televisió d’Olot, van preguntar al nostre secretari de Jurídica sobre la situació actual en el conflicte amb la direcció dels establiments comercials “La botiga del pa” i els motius pels quals es realitzarà aquest proper dissabte concentracions per part de CNT als diferents establiments de que disposa aquesta empresa a Olot i Banyoles.

Aquí teniu una mostra (que anirem ampliant els pròxims dies) de fotografies durant la jornada d’inauguració:

• •Més de 150 persones participen a l’acte inicial del centenari del sindicat
• •CNT ha presentat 50 activitats culturals a la ciutat de Barcelona commemoratives del centenari

Amb la sala Mirador del CCCB completa, la Confederació Nacional del Treball ha presentat aquesta tarda el seu projecte cultural a la ciutat de Barcelona per a commemorar els seus primers 100 anys d’anarcosindicalisme

Aquesta tarda a les 16:00 hores, la Confederació Nacional del Treball (CNT) ha celebrat a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) un acte en el que s’inaugurava l’any del centenari d’aquesta organització anarcosindicalista.

La Comissió del Centenari de la CNT (1910 – 2010) ha volgut compartir amb tots els assistents a l’acte, més de 150 persones, la commemoració dels primers 100 anys d’existència d’aquesta genuïna organització de treballadors i treballadores fundada a Barcelona el 1910.

La Comissió del Centenari ha iniciat l’acte explicant el perquè de la data escollida per a l’esdeveniment, essent avui el 71 aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. D’aquesta manera la CNT ha volgut fer memòria de qui va “esclafar el somni d’un poble” i homenatjar els lluitadors per la llibertat.

En segon terme ha intervingut Carles Sanz, investigador de la història del moviment obrer i anarcosindicalista, fent un recorregut pel passat històric de la CNT catalana, destacant la importància social que el sindicat va tenir a Barcelona i a Catalunya en general.

En tercer lloc, ha intervingut Luis Fuentes membre de la CNT de Bilbao, ex-secretari general de la CNT i membre de la Comissió del Centenari. Fuentes ha exposat el projecte de futur de la CNT, “una organització de treballadors i ciutadans lliures per a transformar la societat”. Així mateix, Fuentes ha fet un repàs de les propostes culturals i artístiques que la CNT està preparant per a la ciutat de Barcelona durant tot l’any.

Finalment, Juanito Piquete, músic i poeta llibertari ha exposat el seu sentiment vers les idees llibertàries, i la necessitat de passar de la idea a l’acció individual per a fer possible una transformació social.

Finalment, la CNT ha anunciat que inaugurarà una escultura de Juanjo Novella, artista del País Basc, en record i homenatge a totes les persones que van donar la vida per la llibertat i la revolució social al fossar de la pedrera de Montjuïc, on hi ha la fossa comuna dels afusellats pel franquisme. Així mateix, ha presentat dues noves gravacions amb orquestra i coral dels himnes històrics de la CNT: “Hijos del Pueblo” i “A las Barricadas”, veritables himnes que la CNT ha pogut reproduir al recuperar les partitures originals i que només restaven versions enregistres per l’Orfeó Català el 1936.

Comissió de Premsa del Centenari CNT (1910 – 2010)

Més informació relacionada amb els 100 anys de CNT fent clic aquí.

Un exemple de com es fan les coses en moments de dificultat. El considerem molt interessant i és una mostra més de la capacitat d’organització de la classe treballadora de la qual és membre la CNT.

En aquest cas l’exemple el podem anar a buscar a Rota (clic per més informació), localitat andalusa amb esperit de lluita, tal com podem extreure més exemples relacionats amb CNT a Lebrija (primera i única vaga general d’aquesta crisi del Sistema a tot l’Estat i a més convocada per CNT i amb un ampli suport per la major part de la ciutadania, en una localitat equiparable a Olot en nombre d’habitants video).

ROTA: LA REVOLUCIÓ SOCIAL ÉS POSSIBLE

Després de l’Organització de la Plataforma i l’engegada de l’assemblea, els treballadors en atur de Rota, impulsats per la CNT no han deixat de lluitar per transformar la situació d’atur que afecta a 3000 famílies rotenyes.

L’ASSEMBLEA

L’assemblea de treballadors en atur la conformen unes 250 persones, normalment l’assistència gira entre 150 i 200 persones. Les reunions són setmanals i es realitzen en el saló d’actes de la Biblioteca Municipal; després de les primeres assemblees que es van realitzar en ple carrer al costat de les oficines de l’INEM, la cessió de l’espai és una conquesta de la pròpia assemblea després de veure la necessitat d’un espai tancat de cara a l’hivern.

L’assemblea funciona a través d’un sistema de democràcia directa i on estan convidats no solament els treballadors en atur sinó que s’anima a tots els treballadors que s’uneixin a ella ja que el problema de l’atur afecta al conjunt de la societat obrera.

La taula de moderadors i coordinació de l’assemblea ha estat rotativa, però s’han començat a triar càrrecs temporals a manera de secretàries seguint una mica el model de funcionament de la CNT. La participació dintre de l’assemblea és àmplia així com els debats que s’estableixen solen ser ben canalitzats atès que s’estableixen normes estrictes respecte els torns de paraules, com el respecte cap a les opinions o propostes. Després de la discussió es prenen per votació les diferents propostes emanades per l’assemblea.

Al seu torn l’assemblea realitza un sistema d’assistència a través d’uns carnets que es van segellant en cada assemblea, atès que un dels criteris de cara a la distribució dels llocs de treball i la prioritat és la participació en les assemblees.

ACCIONS REALITZADES

-Ocupacions de l’INEM o SAE.

Es va realitzar una ocupació simbòlica del SAE (Servei Andalús d’Ocupació) amb la intenció de fer visible la problemàtica real, que no numèrica de l’atur, és a dir, que no som mers nombres sinó persones amb problemes derivats de la mala gestió i l’explotació de l’home per l’home que utilitzen les empreses. Aquest servei no té en compte les necessitats socials dels ciutadans i deixa a l’elecció d’una maquina la vida laboral de les persones, i l’oportunitat de treure endavant a una família necessitada.

A aquesta acció van assistir unes 200 persones, al seu torn es va realitzar una recollida de signatures a les portes de l’oficina, que seran lliurades de nou per la Plataforma i la CNT en una nova ocupació.

-Ocupació dels Plens d’Ajuntament.

S’assisteixen a tots els plens de l’ajuntament, no amb la intenció d’escoltar els discursos polítics, sinó com a mesura de pressió, perquè sàpiguen que estem aquí, és la nostra intenció.

Al seu torn, es va crear una comissió d’interlocució amb l’alcalde per a manifestar les nostres reivindicacions, aquesta comissió és rotativa, i cap membre és permanent. Ja s’ha aconseguit un preacord per part de l’Alcalde per a destinar 600.000 euros per a la creació de llocs de treball amb els fons del “Plan E”, on s’ocuparan a 120 persones de la plataforma en períodes de 3 mesos durant un any, això per a nosaltres és insuficient i declara la intenció de donar engrunes per pans, la nostra intenció és que aquest Pla tingui en compte una comissió permanent per a controlar tots els llocs de treball no solament municipals sinó també privats que es generen amb fons públics.

Ja hi ha un compromís d’incloure en la comissió de contractació al sindicat CNT perquè vigili el compliment dels pactes. A més, s’acompanya a la comissió que va a parlar amb l’alcalde, es realitza una concentració on es llegixen públicament els acords que es llegiran en aquesta reunió, i s’espera a la sortida per a rebre la resposta de l’ajuntament.

-Concentracions i Manifestacions.

S’han realitzat, una concentració i una manifestació pels carrers de la vila, amb gran participació ciutadana, en la concentració van assistir unes 300 persones, i la Manifestació va reunir a unes 400 persones.

Per a la convocatòria de la Manifestació es va empaperar el poble amb cartells i es van posar pancartes en l’entrada del poble a través de comissions emanades de l’Assemblea, també es va posar un sistema de megafonia durant els quatre dies anteriors amb un cotxe amb els cartells de la manifestació anunciant-la per totes els carrers de la localitat, amb l’himne confederal com a base musical, a Rota va sonar durant quatre dies “A les Barricades” de 18.00 a 20.00 hores.

S’està veient la necessitat de seguir organitzant aquests actes per a sortir al carrer i ser més visibles al nostre veïns, l’eslògan de la Manifestació va ser “Pel futur dels nostres fills. Per un repartiment just del treball. Contra la Precarietat laboral”.

El següent pas és conscienciar no solament al desocupat sinó també al treballador precari a que s’uneixi. Al seu torn, s’han donat suport a altres Manifestacions com la celebrada a Cadiz per la Plataforma de Desocupats d’aquesta ciutat. Ja estem en contacte amb altres assemblees de desocupats amb la intenció d’estendre la nostra lluita i trobar una coordinació.

-Accions Directes :

S’han realitzat accions en les obres a manera de Piquets Informatius de caràcter sindical, informant als encarregats que era il·legal fer hores extres segons el Conveni de la Construcció així com la immoralitat d’estar treballant més hores del compte quan hi ha treballadors en atur i que en la seva majoria són obres subvencionades amb fons públics i que suposadament van destinades per a la creació d’ocupació, quan no solament passa el contrari sinó que són aprofitades pels empresaris per a enriquir-se a costa de les desgràcia de centenars de famílies que han de pidolar un lloc de treball a les portes de les obres, i per altra banda exploten a l’obrer obligant-lo a fer més de 40 hores amb el xantatge d’un sou vergonyós i sota convenis obsolets amb taules salarials signades pels venuts de la patronal que són CCOO i UGT, aquests piquets realitzaven la seva visita en un horari on suposadament no es podia treballar i visitaven les obres on hi havia treballadors obligats a realitzar una acció il·legal dintre de les normatives obreres, així se’ls demanava que informessin al seu patró que tornaríem si la cosa no es solucionava.

Aquesta acció va ser un èxit atès que s’han eliminat ara com ara les hores extres.

En suport a la lluita dels companys/es grecs reproduïm un article aparegut a la web “A las barricadas.org” i un video de la televisió grega on apareix el que aquí s’intenta tapar.

GRÈCIA, UN ALTRE HIVERN AMB MIL DESEMBRES.

Es compleix un any que un policia va assassinar a sang freda al jove Alexandros Grigoropoulos. Des de feia dies es notava la tensió en augment a tota Grècia per la imminent arribada de la data. Les accions s’han succeït i finalment a l’aniversari les marxes, les ocupacions i els enfrontaments s’han repetit gairebé amb la mateixa intensitat que l’any passat.

En aquests moments es compleix el tercer dia d’accions i enfrontaments, i no se sap quan acabaran. La capacitat de convocatòria no ha disminuït gota respecte a l’any passat, augmentant fins i tot en alguns llocs, demostrant que la repressió que ha tingut lloc al llarg d’aquest any no ha fet sinó escalfar els ànims de molta gent que ho demostra aquests dies. Són molts milers de persones les que han sortit al carrer, sent 7 les ciutats amb manifestacions per sobre de les mil persones manifestant-se.

Desembre torna a ser escenari de la insurrecció grega, d’un moviment que avança sense témer a la repressió – gairebé 1000 persones detingudes en tres dies, entre elles 5 de l’Estat espanyol – i sense deixar que la flama decaigui. Què farà l’Estat, ficar-les a la presó ? – unes presons que desborden d’ira i que estan a punt igualment d’esclatar? Animem a estar alerta, a donar suport solidàriament totes les iniciatives que sorgeixin per a donar suport als companys/es grecs en lluita.

En aquests moments és gairebé impossible tenir una bona actualització del que està ocorrent actualment, per això recomanem la lectura de diverses fonts contrastades i per contrastar:

• klinamen.org
• grecia-libertaria.blogspot.com
• atenas indymedia
• After the Greek Riots
• Libcom.org
• Como un invierno con mil diciembres

‘La Granja’ és la nau que es troba al passeig de Sant Roc que havia estat la fàbrica de la llet antigament, posteriorment va ser ‘Privata’ i no fa gaire hi assajaven ‘Els Xerrics’. Ara és de propietat municipal i la previsió és fer un centre ‘integral’ de formació per adults. Però no hi ha inversions previstes en els propers exercicis  amb les restriccions de la ‘crisi’.
Dins de la campanya de masoveries urbanes que va promoure el regidor d’Alternativa per la Garrotxa , en Llorenç, que heu vist a una trobada bagauda a Les Tries, estem argumentant que el propi ajuntament ha de donar exemple començant amb les seves propietats, i que son de tots, que no ho oblidin.
Amb la diferència de que es tractaria de tenir una cessió ‘a precari’, malgrat que el local no tingui totes les condicions a que estaria obligada l’administració per un local d’ús públic. Però això no vol dir que ara ja té prestacions molt interessants.
El cas és que aquest local pot  acollir diferents iniciatives socials, culturals, artístiques… i no hi hauria excusa de no fer-ho possible si tenim en compte el que dèiem abans.
Només imaginar com es poden activar les sinergies entre els colectius i les iniciatives que ara no tenen sostre o es troben disperses i aïllades val la pena intentar-ho. No és tan difícil!

En resum, desprès de diverses dilacions i ajornaments, el dimecres 9 de desembre anem a fer un cop d’ull a aquests locals. Si hi veiem les possibilitats podem trobar la manera de tirar endavant.Si sumem les energies i la creativitat podem superar tots els obstacles.

Hem quedat a les dues del migdia a la porta d’aquest local o a 3/4 de dues, una mica abans, devant de l’Ambulatori.

Ja podeu venir o , si voleu, us poseu en contacte amb algun de nosaltres abans i en parlem.

Més informació fent clic aquí.

Podeu trobar el nou local a la Plaça Cinema Colon nº4 d’Olot (al costat del parking del Cor de maria). El proper dijous establirem el horaris definitius d’atenció al públic. Feu clic a les imatges per veure-les en un format més gran.

El dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha causat un gran escàndol en admetre la denúncia d’una ciutadana italiana i declarar la presència de crucifixos a les aules escolars com un atemptat contra la llibertat dels pares per educar als seus fills conforme a les seves conviccions, i contra la llibertat de religió dels propis alumnes. Els catòlics apostòlics romans fan grans protestes d’escàndol. No els cristians. Perquè també hi ha cristians que no són apostòlics romans, i no consideren que el símbol de la creu sigui el seu valor essencial. I no cal dir que, el dictamen del tribunal europeu dista de ser ofensiu per els qui són ateus i no tenen religió, com jo. Tampoc em sembla ofensiu per els qui professen una altra religió.

L’extraordinari d’aquesta sentència destinada a provocar no només escàndol, sinó també debat i enfrontament, és que irromp en la pantalla plana d’una realitat italiana que viu -¿viurà?- permanentment a l’ombra del poder de l’Església romana. Vist així, la sentència és una crítica profunda al seu símbol per excel·lència, la creu. Una simbologia imposada, penjada en tots els col·legis, hospitals i oficines com a senyal d’identitat de la nostra cultura. Una omnívora cultura d’estat. I els catòlics no renunciaran fàcilment a la idea que són els gestors de la religió d’estat.

Però el tribunal europeu ha afegit, i no per ventura, que els alumnes de totes les edats poden interpretar fàcilment la presència dels crucifixos a les aules com un evident símbol religiós, i que, pel mateix, podria condicionar-los: encara que és un estímul per als nens ja catòlics, pot ser un condicionament i un trastorn pels d’altres religions i per als ateus.

Esclata la ira del Vaticà, el govern de centredreta acusa, l’oposició democràtica balboteja («és una qüestió de cultura, de tradició»). Molt bé; obrim, doncs, el llibre negre d’aquesta cultura i d’aquesta tradició. El catolicisme de l’Església romana amaga, després d’un crucifix interpretat com a redempció, una cultura i una història de violències, atropellaments i guerres. En nom de la creu s’han comès grans malifetes, croades, inquisicions, el saqueig i les matances del Nou Món, la benedicció dels imperis i dels homes de la providència. Sense oblidar que, fins al segle XIX, el catolicisme va prohibir traduir la Bíblia i els Evangelis a la llengua vulgar.

En nom d’aquest «símbol» s’han comès els crims més atroços. I se segueixen cometent amb les prohibicions contra el dret dels homes a administrar el coneixement i la llibertat individual i sexual. Si és «la nostra cultura», segons declaren a l’uníson la intrèpida ministra Gelmini i el «pontífex» Buttiglione, qui, a més, qualifica d’«aberrant» la sentència d’Estrasburg, per què no parlem del costat fosc de la creu com a simbologia de poder? Però és com si seguíssim dient: l’espai del visible, de la iconografia quotidiana de la realitat, és meu, el manejo jo i poso en ell els emblemes que jo vull. Aquí està l’error.

La Conferència Episcopal s’esgargamella: la sentència és «ideològica». Que ens parli de la violència en la cultura històrica de l’Església romana apostòlica, de les fogueres contra la raó herètica que per si sola va fer avançar a la humanitat. Si el que es vol defensar és el seu origen salvador per a tots, llavors cal acceptar-ho i adaptar-ho al present, perquè al principi no era més que un signe per identificar els llocs clandestins d’oració i culte; no un símbol imposat, que podria valer per un ritual de mort, hostil als altres, a les altres cultures, històries i religions.

Tant de bo la realitat que ens envolta, i d’antuvi, la realitat formativa de l’escola, torni a ser un espai creatiu, lliure de religions, incapaç d’imposar a ningú les obligacions opressives que emanen dels valors aliens.

Dario Fo, escriptor i dramaturg revolucionari italià, Premi Nóbel de literatura el 1998.