L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT

 S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.

 Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.

En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33 dies.

 EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…

 S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

 Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.

 L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.

 Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.

 CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR

 L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.

Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels casos avocats a conseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.

 ELS JOVES: CARN DE CANÓ.

 Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.

Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50 treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).

Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi posin un altre.

Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als anomenats aturats de llarga durada.

Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.

 Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits per rescindir-te el contracte.

 El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la línia serà els 25 anys.

En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat un: que tindran més dret a la formació.

Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.

Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les diferents lluites als llocs de treball.

]]> http://olot.cnt.es/articles/2775/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/2732 http://olot.cnt.es/articles/2732#comments Thu, 10 Nov 2011 21:35:26 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=2732 El consistori olotí es torna a estavellar en la seva estratègia jurídica. En aquest cas, i després de que el jutge dictés a favor dels nostres companys una resolució provisional de sentencia (a l’espera del recurs presentat per l’ajuntament davant del TSJ de Catalunya) en un plaç de 4 dies, que l’ajuntament es va tornar a saltar, aquest cop desestima l’Oposició presentada per l’ajuntament contra l’esmentada resolució.

Això vol dir que l’Ajuntament ha de pagar la meitat del que deu (salaris de tramitació, endarreriments,etc.) i readmetre a un dels nostres companys o en cas contrari pagar-li el salari per quedar-se a casa (cosa absurda, però vist com actua el consistori…).

Això vol dir que l’ajuntament hauria de canviar d’assessors jurídics, perquè ja estan llençant els calers massa sovint en coses que són obvies per qualsevol estudiant de dret. I això vol dir, que si continuen sense pagar i no acatant les sentències judicials (i seria el tercer cop), haurem de veure quines mesures legals serviran per penalitzar aquest comportament i l’augment de la pressió al carrer, que és on més còmodes ens sentim, estarà garantida.

Podeu consultar les últimes resolucions judicials aquí:

Desestimació oposició ajuntament a Exe. Provisional David

Desestimació oposició ajuntament a Exe. Provisional Francesc

Teniu més documentació, fotos, notícies a la premsa i la informació més completa al següent enllaç:

http://olot.cnt.es/ajuntamentolot

Unes mobilitzacions que es fan necessàries contra les polítiques de retallades socials, el desmantellament dels serveis públics (sanitat, transport, ensenyament…) i contra la pèrdua de drets laborals i socials impulsada per les administracions i les institucions europees a instàncies de la patronal i dels mercats, així com contra les reformes laborals, la modificació del sistema de pensions i la reforma de la negociació col·lectiva. Perquè volen que siguem la classe treballadora i els sectors més desprotegits de la societat, els qui paguem la crisi i fem l’esforç de mantenir viu el sistema capitalista.

Des de CGT, CNT i SO valorem molt positivament les manifestacions de ràbia i indignació que s’estan produint als carrers i places de tot l’estat i procedim a convocar noves accions unitàries.

Fem una crida a totes les organitzacions sindicals, moviments socials, assemblees populars de barris i pobles, a grups de treball del 15M i a les i els treballadors en general, a participar, confluir i fer seva una Setmana de Lluita enfront del Pacte Social i per la Vaga General, a desenvolupar entre el 14 i el 18 de novembre, confluint en la convocatòria de mobilitzacions descentralitzades per al proper dia 18 de novembre, qüestionant un procés electoral dissenyat per legitimar a la classe política que ve aprovant mesura rera mesura contra la classe treballadora.

Només des d’un fort procés de lluita al carrer i en els centres de treball serà possible revertir en favor de la classe treballadora les actuals mesures que la classe política aplica al servei de la banca i la gran patronal. Per això el 18N…

La lluita és al carrer – Cap a la Vaga General

La CNT contradiu les declaracions del regidor Estanis Vayreda from elgarrotxi.cat on Vimeo.

Podeu veure les declaracions durant una roda de premsa del Regidor de l’IMPC Estanis Vayreda (responsable de les escoles taller). Feu clic aquí per veure-les.

Més informació relacionada amb el conflicte i permanentment actualitzada a: http://olot.cnt.es/ajuntamentolot

Com podeu comprovar als documents que us enllacem ( Execució provisional sentència David – Exec. Prov. Sent. Francesc ), el plaç per reincorporar al nostre company David al seu lloc de treball expirava el passat dia 18 de setembre, i a dia d’avui, i després d’una reunió mantinguda amb el Gerent de l’ajuntament, seguim esperant. Tot i que amb to amenaçador va dir que “tindríem notícies seves“. Estem esperant Sr. Gerent!

Per altra banda, a principis d’agost, el regidor Estanislau Vayreda i la cap de personal ens manifestaven la disposició de l’ajuntament a pagar la indemnització de 45 dies per anys treballat a l’altre company, admeten que els seus serveis jurídics els indicaven que tenien perduda la causa i que procedia pagar el que es deu, però a dia d’avui, de manera incomprensible, doncs el deute augmenta cada dia que passa, l’ajuntament no dona senyals de vida per signar un acord (pel que es veu, quan els diners no són teus, no costen gaire de llençar…).

D’aquesta manera un cop més queda retratat el consistori olotí, evidenciant amb aquest incompliment reiterat la persecució per motius sindicals de què són objecte els nostres companys i per extensió la CNT.

En breu donarem un ultimàtum als responsables de l’ajuntament perquè reflexionin i acabem amb el conflicte. En cas contrari continuarem i reforçarem la nostra campanya d’acció directa i a més donarem els passos jurídics necessaris perquè l’ajuntament sigui penalitzat un cop més.

Teniu informació més detallada a: http://olot.cnt.es/ajuntamentolot

Les mesures del govern i la patronal han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat, com han estat la reforma de les Pensions, allargant dos anys l’edat laboral, les congelacions salarials, que han estat recolzades pel sindicalisme corporatiu, traint una vegada més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.

Els signants d’aquest manifest fa un any que cridem a la vaga general i ens vam comprometre a que la nostra no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces hem seguit mobilitzant-nos, denunciant en els centres de treball pactes que suposen pèrdues en els drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de pla les retallades a la sanitat, educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis de banquers, polítics institucionals, diluint-nos amb els qui des de les places i les assemblees reclamen una democràcia real, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora i ha actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent com a inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals signants d’aquest manifest, analitzem que per canviar l’actual situació i el sistema, és imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de tots els treballadors i treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que s’ha produït el 15 de maig, el 15 de juny o el 19 de juny i que ara contínua amb les mobilitzacions d’educació o sanitat, a les quals donem tot el nostre suport.

Considerem molt necessària que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per exigir junts i unitàriament el següent:

1-Defensa dels serveis públics (ensenyament, sanitat, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2-No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.

3-Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.

4-Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per crear ocupació digna per tots i totes i mentrestant garantir un ingrés adequat per tots els aturats.

5-Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus accessibles per a tots i totes.

Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre a les localitats de Catalunya, perquè siguin accions en les que es recordi la nostra oposició al pacte social, així com preparar jornades de lluita. A més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les mobilitzacions en defensa de l’educació, la sanitat i altres serveis públics que s’estan convocant a tota Catalunya.

Totes aquestes mobilitzacions i altres que convocarem en el futur van encaminades a crear les condicions necessàries perquè en un futur puguem convocar una Vaga General que permeti parar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ESTÀ AL CARRER I AL LLOC DE TREBALL,

EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL!

SINDICALISME COMBATIU I NO PACTISTA

Setembre de 2011

Al llarg de l’estiu diferents organitzacions sindicals d’àmbit confederal, Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) , CO.BAS, Coordinadora Sindicalisme de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO), han mantingut diferents trobades per engegar una resposta de mobilització, des de la unitat d’acció i de classe, en l’horitzó d’una Vaga General contra les polítiques de retallades i pèrdua de drets impulsada pels governs i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats.

Després de l’aprofundiment de les retallades, reformes i atacs contra els i les treballadores al llarg d’aquest estiu, que contrasta amb la falta de voluntat de donar una resposta real i necessària a aquests atacs per part del sindicalisme institucionalitzat, ens reafirmem en el convenciment que ha arribat el moment de sortir junts al carrer a dir Prou!, engegant, sense més demora, el procés cap a una vaga general amb capacitat d’enfrontar l’actual ofensiva capitalista i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Per això, després de l’última trobada d’organitzacions sindicals celebrat el passat 2 de setembre, cridem a una jornada de mobilització per al proper 29 de setembre sota el lema “La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General“ a la que convidem de forma oberta a participar a totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials que, en els diferents àmbits territorials i sectorials, vulguin fer seva aquesta convocatòria trencant amb la política de pacte social i desmobilització de CCOO i UGT.

Un procés que ja s’ha iniciat en comptar, en aquesta última trobada, amb la participació de diverses organitzacions locals o sectorials com ASSI Zaragoza, Sindicat Assembleari de Sanitat de Madrid o del grup de treball de Vaga General del 15M a Madrid, i que volem fer extensiu a aquelles organitzacions sindicals que des de diferents realitats territorials o sectorials comparteixin la necessitat de treballar des d’aquestes premisses en la mobilització cap a la vaga general.

En aquest sentit el proper 17 de Setembre està prevista una altra reunió amb diverses organitzacions sindicals i socials que pretén ampliar aquesta necessària resposta unitària i de classe, amb la finalitat de seguir unint forces per una sortida obrera a la crisi i treballar juntes i junts en la preparació d’una vaga general.

La jornada de mobilització del 29S és el primer pas d’un calendari de mobilitzacions que volem concretar, al costat de les organitzacions que s’incorporin al procés, entorn d’una jornada de lluita per mitjans d’octubre i manifestacions estatals en el mes de novembre, amb la finalitat de centrar en les reivindicacions obreres del repartiment del treball i de la riquesa, la defensa dels serveis públics i els drets socials, des de la perspectiva d’un canvi radical del sistema econòmic, el debat social i polític.

Amb aquesta finalitat, el proper 24 de setembre celebrarem un debat públic, retransmès per Internet, entre diferents organitzacions sindicals, sobre l’actual situació de la classe treballadora i les respostes i alternatives a desenvolupar.

Cridem als treballadors i treballadores, en actiu o en atur, als estudiants, als afectats i afectades per les retallades dels serveis públics, als moviments socials, als qui des de les assemblees a les places i barris comparteixen la necessitat de la mobilització cap a una vaga general, a fer seva i participar en aquesta convocatòria, a sortir al carrer el 29S, a difondre-la en els centres de treball i als barris i pobles, per fer-la efectiva i real als diferents territoris i localitats.

Així mateix cridem a recolzar les mobilitzacions previstes per als propers dies dels treballadors/es de l’ensenyament i la sanitat pública.

29S – La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General.

Organitzacions Confederals:

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Confederació General del Treball (CGT)

Coordinadora Sindical de Classe (CSC)

Solidaritat Obrera (SO)

Aquesta reforma és un mandat exprés del Pacte de l’Euro acordat en el passat mes de març en el Consell Europeu. En aquest pacte s’establien diversos objectius que el govern espanyol està duent a terme amb obediència i diligència dignes de millor causa. És l’alumne més avantatjat de la classe en l’aplicació del programa de reformes i retallades establert en aquest pacte: augment de l’edat de jubilació i retallada de les pensions, reforma laboral amb l’objectiu exprés de reducció dels salaris, reforma del marc de la negociació col·lectiva, etc.

En particular el Pacte de l’Euro obliga a una reforma constitucional perquè l’objectiu de la sostenibilitat de les finances públiques es compleixi per tots els nivells de l’administració. Aquesta reforma estarà supervisada per la Comissió Europea. Dins d’aquest objectiu de sostenibilitat fiscal se cita expressament que s’han de reformar les pensions, l’assistència sanitària i les prestacions socials per no incórrer en dèficits insostenibles.

No hi ha lloc a dubtes. El pacte de l’euro mana retallar les despeses socials, estableix uns controls permanents des de les institucions europees perquè així es faci i obliga a reformar la Constitució perquè aquestes limitacions tinguin el màxim rang jurídic. On diuen els polítics que resideix la sobirania? Al poble?

El dèficit i l’endeutament públics són uns instruments de política econòmica que els estats poden utilitzar per influir en el marc institucional en el qual es mou l’economia. El fet de posar una limitació als mateixos és una modificació d’aquest marc institucional per afavorir el desenvolupament d’unes determinades polítiques que afavoreixen a les capes més riques de la societat i a les grans corporacions empresarials i financeres. Si no augmenten els ingressos de l’administració i aquesta no es pot endeutar la conclusió necessària és que han de disminuir les despeses. Quines despeses disminuiran? El pacte de l’euro ho diu ben clar: les despeses socials (pensions, sanitat i prestacions socials).

Les administracions locals i autonòmiques tenen les competències en la prestació de molts serveis públics essencials per a la part més feble de la societat (ajuda a la dependència, despesa sanitària i farmacèutic, transports públics, escombraries, aigües, neteja, habitatge, etc.). En imposar-li aquestes estrictes normes pressupostàries s’aboca al deteriorament dels serveis que presten, a la privatització dels mateixos o a la seva eliminació pura i dura.

L’endeutament públic espanyol no està entre els pitjors d’Europa. No obstant això l’endeutament privat, el de les llars i les empreses espanyoles, sí és un dels majors del món. Amb l’excusa de combatre’l el que s’està fent és modificar les regles del joc a favor dels més poderosos. És fals el debat intervencionisme versus liberalisme. Es tracta d’intervenir a favor dels rics. Per això cal parlar de neocaciquisme i no de neoliberalisme: utilització dels ressorts públics per a l’enriquiment dels més poderosos i l’establiment d’una xarxa clientelar (partits polítics, assessors, tertulians, sindicalistes professionals, fundacions acadèmiques, etc.) per a la implantació de les reformes.

Aquesta reforma ve acompanyada de noves mesures que, sota els eufemismes acostumats, no fan sinó aprofundir la precarietat en què vivim, especialment els més joves, per els qui s’estén fins als 30 anys la possibilitat d’utilitzar contractes precaris, font de fraus i abusos, com el contracte de formació o el de pràctiques, mentre se segueix fomentant la temporalitat amb la suspensió del límit als encadenaments de contractes temporals.

Davant això a les burocràcies sindicals només se’ls ha acudit oferir un nou pacte de contenció salarial fins a 2014, accentuant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, i posant de manifest, no ja la seva incapacitat de donar resposta a tanta agressió, sinó el seu paper fonamental en la submissió de la classe treballadora a les necessitats del sistema capitalista.
Capitalisme en estat pur. El joc democràtic té les cartes marcades i aquesta modificació en ple agost de la intocable Constitució Espanyola és la millor mostra d’això. La mateixa elit política i econòmica que ha provocat la crisi financera i immobiliària és la que ara dicta les retallades i les reformes. Però la crisi és del sistema en el seu conjunt. Assistim a una fallida social, ecològica i energètica mundial que ens obliga a un replantejament radical de la societat en què vivim. Serà, com sempre, una qüestió de força, la seva ja veiem on està, la nostra està al carrer.

És hora que allí ens trobem, tots i totes els que no estem disposats a seguir aguantant agressió rere agressió, engegant des de baix, des dels centres de treball i des dels barris, als diferents territoris, en tota Europa, un moviment amb capacitat, no només d’enfrontar aquestes agressions, sinó d’avançar en el canvi radical de societat que necessitem.

Confederació Nacional del Treball

Comitè Confederal

28 d’agost de 2011