El fet d’haver ostentat la condició de parlamentari durant set anys garanteix el cobrament de la pensió màxima: 2.497,91 euros, una paga brillant al costat dels 347,60 euros de la pensió més baixa del sistema de pensions….

Amb aquest paràgraf es pot començar el document. El braç executor dels que ens imposen la reforma de les pensions, no vol per a ell el que reparteix per als altres.

D’aquesta manera s’aconsegueix que les Corts, mitjançant el nou decret, garanteixin que tots els diputats i senadors amb set anys de mandat puguin cobrar la pensió màxima: 2.497,91 euros mensuals el 2011. Aquesta pensió, els ciutadans comuns només l’obtenen cotitzant 35 anys i sempre que els últims 15 l’hagin fet per la base màxima.

L’objectiu, segons el reglament aprovat a les corts, “és situar als parlamentaris espanyols en un nivell equiparable a la mitjana dels països en el nostre entorn”. No sembla preocuparlos que les pensions que perceben la majoria dels jubilats de classe obrera estiguin molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn. Res, que mentre dos s’estimin amb un que mengi n’hi ha prou que diuen…

Per fer-nos una idea de la situació real dels que formem part de la classe treballadora, les dades confirmen que el 71,5% dels pensionistes obtenen nòmines per sota dels mil euros al mes i el 58,5% dels pensionistes compta amb menys de 600 euros per sobreviure, la qual cosa suposa una quantitat que és menys de la meitat de la mitjana europea.

Segons l’Associació de Societats d’Inversió Col·lectiva (Inverco), el patrimoni dels fons de pensions fins al mes de setembre arribava als 84.626,6 milions.

Fa vint anys, aquests fons només disposaven de 3.214,4 milions, vint-i-sis vegades menys. No obstant això, des que el 1995 va entrar en funcionament el Pacte de Toledo, uns anys després es va produir un salt espectacular fins als 17.441,23 milions. No obstant això, aquests passos no han estat suficients pels qui gestionen els recursos privats de pensions, perquè entenen que podrien obtenir un major tros d’aquest pastís. Els cinc grups més importants que controlen els fons de pensions són BBVA, amb 15.539 milions; seguit de SegurCaixa Holding, 13.710,3 milions; el Santander, 8.896,3 milions; seguit d’Aviva, amb 5.1679,7 milions i Ibercaja, amb 4.489,6 milions.

Els eixos de la Reforma de les Pensions.

El PSOE pretén que el nou termini pel còmput de la prestació per jubilació sigui de 25 anys i el PP hi dóna suport.L’altre gran eix de la reforma és el del retard en l’edat de la jubilació. El Govern vol que passi dels 65 als 67 anys i per deixar clar que això segons el govern es farà sí o sí, el govern s’ha compromès a tancar la reforma el proper 28 de gener.

Què signifiquen aquestes mesures?

L’ampliació del període de càlcul de les pensions, suposarà una retallada de la pensió mitjana de prop del 10% per al 2030. I l’altre problema afegit, l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys, provocarà que la pensió mitjana del sistema es veurà reduïda un 6%.

El “pack”:

Reforma del mercat laboral, reforma de les pensions i reforma de la negociació col·lectiva. Aquest últim punt és, per tant, l’únic que li falta a l’Executiu per poder complir rigorosament la prescripció reformista marcada per Brussel·les.

La idea de la patronal, l’Estat i les entitats financeres, és aprofundir en la flexibilitat (sinònim de precarietat laboral) a les empreses, i aquesta suposada flexibilitat passaria per generalitzar les clàusules de despenjament (cosa que d’altra banda ja s’inclou en la reforma laboral del passat estiu) i en la simplificació de convenis.

El context:

Aquesta sèrie de mesures, es volen portar a terme en un context, on Espanya és un dels països d’Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos).

El Govern al·lega per portar a terme aquestes agressions en que l’augment de l’esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma. Però no és menys cert que es poden fer cotitzar els contractes que estan en l’economia submergida, es pot evitar que les dones guanyin un 30% menys que els homes i, per tant, cotitzin menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d’Europa), i es poden elevar les cotitzacions màximes (3.198 euros/mes).

L’objectiu:

El govern, vol vendre’ns la moto dient que defensa el sistema públic de pensions, però el cert és que poc a poc aquest Sistema neo-liberal, està posant en mans de les grans entitats financeres les conquestes públiques, de manera que en un futur no gaire llunyà ens trobem en un model semblant al dels Estats Units, on t’ha de pagar un pla de pensions, sanitat o d’estudis per posar tres exemples. Això representa un gran pastis que el capital no es vol perdre, aprofitant la difícil situació per la qual ens està fent passar i per això és necessari que la classe treballadora reaccioni, que torni al sindicat revolucionari i planti cara. No podem assegurar que si plantem cara guanyarem la batalla, però el que sí podem garantir des de CNT és que nosaltres estarem a primera fila al costat de qui hi vulgui ser-hi.

CNT Olot.

]]> http://olot.cnt.es/articles/2185/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/2118 http://olot.cnt.es/articles/2118#comments Sun, 28 Nov 2010 12:23:12 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=2118 Acte d'homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres, anarquistes morts en combat el 4 de gener de 1960 al Mas Clarà de Palol de Revardit i companys d'en Quico Sabaté. Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al migdia al cementiri de Girona per fer un acte de record i dignificar la memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat. Malgrat les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir la col·locació d'una placa que recorda aquells fets ocorreguts durant l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat la placa prop del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de les seves pròpies plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber és possible que l'alcaldessa doni l'ordre de retirar-la. Si finalment comet aquesta barbaritat ja pot comptar que respondrem com sabem fer-ho, lluitant per mantenir viva la memòria dels qui van arriscar-ho tot i van combatre el franquisme. No se'ns traurà de sobre fàcilment. L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la, emotiva i ha comptat amb la presència dels familiars dels homenatjats, l'Octavio Alberola i una de les filles d'en Quico Sabaté. Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre aplaudiments de tots i totes els assistents. Ha estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària continua ignorant. Familiars i amics ]]> http://olot.cnt.es/articles/2118/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/2103 http://olot.cnt.es/articles/2103#comments Fri, 19 Nov 2010 18:45:29 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=2103

Dia 3 de desembre a 2/4 de vuit del vespre al Centre Cívic de Sant Jaume de Llierca

LA PLANTA DE TRIATGE D’ESCOMBRARIES NO LA VOLEM!
ÉS UNA MALA SOLUCIÓ PER LA COMARCA, UNA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES MAL FETA, CARA, PERILLOSA i INEFICIENT.

-Xerrada sobre el sistema de recollida selectiva  “Porta a Porta” que han adoptat un centenar de municipis catalans a càrrec d’Enric Coll de la comissió tècnica de l’Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva “Porta a Porta”

.-Lliurament a un representant del Consell Comarcal de la Garrotxa de les signatures de suport al Manifest contra la Planta de triatge de Sant Jaume de Llierca, recollides al poble i als municipis veïns de Montagut, Tortellà i Argelaguer.

.-Presentació en Powerpoint “Reciclatge o planta de triatge” amb textos, gràfics i imatges sobre el problema dels residus i diverses alternatives possibles i sobre els previsibles impactes a la zona de Can Coma de Sant Jaume de Llierca.

(TOTS HI SOU CONVIDATS! FEU-NE DIFUSIÓ)

]]> http://olot.cnt.es/articles/2103/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/2098 http://olot.cnt.es/articles/2098#comments Tue, 16 Nov 2010 10:07:22 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=2098

HOMENATGE a Francesc Conesa, Rogelio Madrigal, Antoni Miracle i Martin Ruiz.

El programa de l’acte inclou:

Divendres 26 de Novembre al CSO Kan Kolmo.
18:00 Obertura de la cafeteria i la distri.
19:00 Xerrada: Què eren els Maquis?
20:00 Documental: Els Maquis la guerrilla de la Memòria

Dissabte 27 de Novembre a les 12:00h al Cementiri de Girona.

Parlament a càrrec d’historiadors.

Descoberta de Placa

Ofrena floral a càrrec de familiars.

Parlament i cloenda.

Per primera vegada, després de 50 anys, i a iniciativa dels familiars dels guerrillers anarquistes s’organitza aquest acte que  vol contribuir a donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.

Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili.

Davant d’un discurs polític buit, de les estratègies que no portaven enlloc, enfront dels afusellaments, de la repressió brutal, del garrot vil, Josep Lluís Facerias, Ramon Vila Capdevila (dit ‘Caracremada’), Marcel·lí Massana i altres van optar per atacar a objectius que estaven al seu abast: torres d’alta tensió, segrestos, atracament a bancs, etc. Les seves accions esporàdiques van servir per que el poble treballador, que tantes vegades els havia recolzat, mantingués una espurna d’esperança, creure que les coses podien canviar era possible. La lluita de guerrilla també va servir per que els grans propietaris i terratinents locals, els industrials que s’estaven enriquint amb els favors de la Dictadura, s’autolimitessin en la seva actuació repressora i d’explotació, sabien molt bé que la seva prepotència podia tenir com a conseqüència la visita d’algun guerriller per demanar-li comptes.

Aquesta trobada no es un fet insòlit i aïllat, des de fa anys moltes entitats al llarg de l’Estat espanyol estan demanant la rehabilitació dels maquis que van lluitar per l’enderrocament del dictador. Aquets fet no és més que un episodi d’una llarga història que arrenca al 18 de juliol de 1936, aquell dia com diu Emilio Silva Berrera, fundador de l’Asociación para la recuperación de la Memoria Històrica”; “España se convirtió en el país del horror”.

El dictador va morir al llit després de quatre decennis exercint un poder amb mà de ferro, deixant un rastre de sang i tragèdia, de repressió i dolor difícils d’oblidar si abans no es  dóna llum als fets, si no s’obren els arxius als investigadors i si no es respecten a les víctimes (mortes o vives) i als  seus familiars.

Organitza: Familiars i Amics

EL DÍA 27 DE NOVEMBRE A LES 12:00H AL CEMENTIRI DE GIRONA

Organitza: Amics i familiars

Per més informació visiteu http://elsud.org/nuria/

]]> http://olot.cnt.es/articles/1381/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/1301 http://olot.cnt.es/articles/1301#comments Wed, 08 Jul 2009 20:45:02 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=1301 Clic a la imtage per a més informació del tema.