El fet d’haver ostentat la condició de parlamentari durant set anys garanteix el cobrament de la pensió màxima: 2.497,91 euros, una paga brillant al costat dels 347,60 euros de la pensió més baixa del sistema de pensions….

Amb aquest paràgraf es pot començar el document. El braç executor dels que ens imposen la reforma de les pensions, no vol per a ell el que reparteix per als altres.

D’aquesta manera s’aconsegueix que les Corts, mitjançant el nou decret, garanteixin que tots els diputats i senadors amb set anys de mandat puguin cobrar la pensió màxima: 2.497,91 euros mensuals el 2011. Aquesta pensió, els ciutadans comuns només l’obtenen cotitzant 35 anys i sempre que els últims 15 l’hagin fet per la base màxima.

L’objectiu, segons el reglament aprovat a les corts, “és situar als parlamentaris espanyols en un nivell equiparable a la mitjana dels països en el nostre entorn”. No sembla preocuparlos que les pensions que perceben la majoria dels jubilats de classe obrera estiguin molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn. Res, que mentre dos s’estimin amb un que mengi n’hi ha prou que diuen…

Per fer-nos una idea de la situació real dels que formem part de la classe treballadora, les dades confirmen que el 71,5% dels pensionistes obtenen nòmines per sota dels mil euros al mes i el 58,5% dels pensionistes compta amb menys de 600 euros per sobreviure, la qual cosa suposa una quantitat que és menys de la meitat de la mitjana europea.

Segons l’Associació de Societats d’Inversió Col·lectiva (Inverco), el patrimoni dels fons de pensions fins al mes de setembre arribava als 84.626,6 milions.

Fa vint anys, aquests fons només disposaven de 3.214,4 milions, vint-i-sis vegades menys. No obstant això, des que el 1995 va entrar en funcionament el Pacte de Toledo, uns anys després es va produir un salt espectacular fins als 17.441,23 milions. No obstant això, aquests passos no han estat suficients pels qui gestionen els recursos privats de pensions, perquè entenen que podrien obtenir un major tros d’aquest pastís. Els cinc grups més importants que controlen els fons de pensions són BBVA, amb 15.539 milions; seguit de SegurCaixa Holding, 13.710,3 milions; el Santander, 8.896,3 milions; seguit d’Aviva, amb 5.1679,7 milions i Ibercaja, amb 4.489,6 milions.

Els eixos de la Reforma de les Pensions.

El PSOE pretén que el nou termini pel còmput de la prestació per jubilació sigui de 25 anys i el PP hi dóna suport.L’altre gran eix de la reforma és el del retard en l’edat de la jubilació. El Govern vol que passi dels 65 als 67 anys i per deixar clar que això segons el govern es farà sí o sí, el govern s’ha compromès a tancar la reforma el proper 28 de gener.

Què signifiquen aquestes mesures?

L’ampliació del període de càlcul de les pensions, suposarà una retallada de la pensió mitjana de prop del 10% per al 2030. I l’altre problema afegit, l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys, provocarà que la pensió mitjana del sistema es veurà reduïda un 6%.

El “pack”:

Reforma del mercat laboral, reforma de les pensions i reforma de la negociació col·lectiva. Aquest últim punt és, per tant, l’únic que li falta a l’Executiu per poder complir rigorosament la prescripció reformista marcada per Brussel·les.

La idea de la patronal, l’Estat i les entitats financeres, és aprofundir en la flexibilitat (sinònim de precarietat laboral) a les empreses, i aquesta suposada flexibilitat passaria per generalitzar les clàusules de despenjament (cosa que d’altra banda ja s’inclou en la reforma laboral del passat estiu) i en la simplificació de convenis.

El context:

Aquesta sèrie de mesures, es volen portar a terme en un context, on Espanya és un dels països d’Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos).

El Govern al·lega per portar a terme aquestes agressions en que l’augment de l’esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma. Però no és menys cert que es poden fer cotitzar els contractes que estan en l’economia submergida, es pot evitar que les dones guanyin un 30% menys que els homes i, per tant, cotitzin menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d’Europa), i es poden elevar les cotitzacions màximes (3.198 euros/mes).

L’objectiu:

El govern, vol vendre’ns la moto dient que defensa el sistema públic de pensions, però el cert és que poc a poc aquest Sistema neo-liberal, està posant en mans de les grans entitats financeres les conquestes públiques, de manera que en un futur no gaire llunyà ens trobem en un model semblant al dels Estats Units, on t’ha de pagar un pla de pensions, sanitat o d’estudis per posar tres exemples. Això representa un gran pastis que el capital no es vol perdre, aprofitant la difícil situació per la qual ens està fent passar i per això és necessari que la classe treballadora reaccioni, que torni al sindicat revolucionari i planti cara. No podem assegurar que si plantem cara guanyarem la batalla, però el que sí podem garantir des de CNT és que nosaltres estarem a primera fila al costat de qui hi vulgui ser-hi.

CNT Olot.

]]> http://olot.cnt.es/articles/2185/feed 0 http://olot.cnt.es/articles/2180 http://olot.cnt.es/articles/2180#comments Wed, 19 Jan 2011 12:49:45 +0000 Administracio informatica http://olot.cnt.es/?p=2180

CONTRA L’AGRESSIÓ AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS

Com ja havia anunciat el govern fa un any, s’està negociant una reforma del sistema de pensions que pretén empitjorar encara més la situació laboral de tots els treballadors i treballadores d’aquest país. La reforma pretén retardar l’edat de jubilació als 67 anys i augmentar els anys per calcular-la de 15 a 20 anys o inclús a tota la vida laboral. Els experts calculen que aquesta retallada suposarà una reducció d’un 26% de mitjana en la pensió a rebre.

La suposada raó que argumenten per a aquesta retallada és que en uns anys les pensions públiques serien insostenibles, basant-se en estudis suposadament científics d’economistes que en realitat estan al servei de l’OCDE, bancs i caixes d’estalvis. Per contra, estudiosos de l’economia com Dean Baker (co-director del Center for Economic and Policy Research de Washington), Joseph Stiglitz (Premi Nobel d’Economia), Juan Torres o Vicenç Navarro (Catedràtics d’Economia) sostenen que el sistema públic de pensions serà sostenible durant tota la vida, basant-se en l’evolució de les dades econòmiques. L’autor Vicenç Navarro arriba a dir que “presentar a organitzacions de coneguda orientació neoliberal, com l’OCDE, la Comissió Europea, o FEDEA com a institucions que gaudeixen de credibilitat científica és equivalent a assenyalar que el Vaticà i els seus arguments en contra de la utilització de preservatius com a eina per prevenir la SIDA té credibilitat científica” i manté que el missatge catastrofista sobre les pensions porta usant els mateixos arguments durant més de 50 anys i ja s’ha demostrat que és fals, “han anat profetitzant el col·lapse de les pensions, retardant la data del col·lapse cada deu anys, […] en realitat, la Seguretat Social mai va tenir dèficit i continua avui tenint superàvit”.

És molt significatiu que a la darrera reforma laboral es van bonificar a les empreses gairebé tots els tipus de contracte, reduint els ingressos de la Seguretat Social, i alhora es varen començar a subvencionar els acomiadaments als empresaris amb diner públic. A més, també es varen reduir les tributacions de l’Impost de Societats de les grans empreses, la qual cosa reduirà els ingressos de les arques públiques en 230 milions d’euros, s’eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials a les ampliacions de capital i privatitza el 30% de les loteries i bona part d’AENA. S’entregaren desenes de milions d’euros de diner públic a la banca que no para de tenir beneficis multimilionaris, i un llarg etcètera de mesures que paguem amb la nostra precarietat, sous miserables i atur. Atur que a més inevitablement es veurà incrementat d’allargar l’edat de jubilació.

El que es pretén des de fa uns anys és eliminar a poc a poc el sistema públic de pensions, creant inestabilitat i obligant al ciutadà a contractar plans de pensions en algun banc, amb els llaminers beneficis que comporta. Es a dir, un cop més aprofitar l’excusa de la crisi per incrementar els beneficis de bancs, caixes i capital especulatiu (responsables precisament de la situació actual) a costa un cop més de la situació laboral i econòmica dels de sempre.

La cotització a la Seguretat Social és proporcional al salaris. Una mesura d’incrementar o al menys mantenir els ingressos a la Seguretat Social és no permetre salaris cada cop més baixos.

Com sempre, es busca que el treballador pagui cada vegada més i l’empresari reparteixi menys els seus astronòmics beneficis. Ho poden pintar com vulguin, però aquesta és la realitat. La prova d’això és que cada vegada vivim més escanyats: retallades de sous, hipoteques insultants, reformes laborals, tremendes pujades de preus d’articles bàsics i serveis públics (electricitat, combustible, …).

Aquesta via és la que ens volen imposar sense cap fi la patronal, el gran capital especulatiu i l’Estat. El govern ha escomès reformes que va prometre no fer en campanya electoral, al·ludint que són instruccions del FMI, entitat que ens venen com la salvaguarda de l’economia mundial quan en realitat és la representació dels grans poders econòmics.

La CNT de Catalunya crida a una resposta contundent de la classe treballadora i del conjunt de la societat com única mesura per aturar el pla sense límit al què ens volen sotmetre. Per això es suma a la jornada de lluita convocada pel 27 de gener amb diferents accions i mobilitzacions dels sindicats locals de la CNT i convocant a una manifestació pel 27 de gener a les 19H i des de la Plaça Universitat de Barcelona.

Secretariat Permanent de la CNT de Catalunya

Davant aquestes agressions no podem estar-nos de braços plegats i com que aquest és un tema que afecta tots els treballadors i treballadores i els que ho seran en un futur hem pensat organitzar alguna resposta el mateix dia 28 a nivell d’Olot i comarca des d’el màxim d’organitzacions i persones possibles. La idea és organitzar una jornada de protesta durant tot el dia 28 de gener.

Per tal de coordinar esforços i idees us convoquem aquest dissabte 15 de gener a les 19 h. al local de la CNT (aquí) perquè tots i totes puguem aportar el que se’ns acudeixi i donar una resposta conjunta a aquesta nova retallada de drets socials i laborals. De moment ja són unes quantes les organitzacions, associacions i persones a títol individual que han confirmat la seva assistència i les ganes de fer alguna cosa.

Us hi esperem!

CNT d’Olot

Salut i guerra social!

També hem gravat i editat un video que podeu veure al següent enllaç: http://blip.tv/file/4190963

Aquest dissabte al matí hem tornat a sortir al carrer (davant de Sant Esteve)  per segona vegada per informar sobre les conseqüències que tindrà la Reforma Laboral en els treballadors/es i al mateix temps animar a la gent a fer vaga el proper 29 de setembre. Com el primer dia, la propaganda repartida ha estat molta i l’acceptació per part de la gent molt bona, interessant-se i fent preguntes sobre el tema.

El proper divendres 24 i el dissabte 25 de setembre hi tornarem a ser a partir de les 11 del matí al mateix lloc tot preparant la jornada de Vaga i com una més de les accions que durem a terme en aquests dies previs a la Vaga General i el mateix dia 29.

Mercadona reconeix en aquest document els errors comesos i posava sobre la taula de negociació dos possibilitats d’acord: Indemnització econòmica o readmissió de la nostra companya al seu lloc de treball amb les mateixes condicions econòmiques que abans.

Vista la nova actitut de Mercadona, que a diferència de l’anterior és molt positiva, CNT Olot deixa les accions previstes per aquest conflicte aturades fins a la signatura definitiva de l’acord entre els representants de Mercadona i la nostra companya de sindicat. Un cop ratificat l’acord, es retirarà la demanda judicial que hi ha contra Mercadona per aquest conflicte concret.

Un cop més es demostra la validesa del nostre model sindical, sense subvencions, ni alliberats sindicals, ni eleccions a comitè d’empresa. L’acció directa i l’assemblea demostra un cop més la seva força de lluita.